Targetes

Les targetes bancàries: concepte i finalitat

Les targetes bancàries constitueixen un avançat mitjà de pagament electrònic. Les targetes bancàries permeten als consumidors pagar compres dels productes i contractar determinats serveis, així com obtenir diners en metàl•lic o bé beneficiar-se d’un crèdit quan el consumidor no disposa de liquiditat en efectiu.

 

Les targetes bancàries: tipologia

Les targetes bancàries més comunament emprades pels clients dels serveis financers són les que s’exposen a continuació:

  • Targetes de crèdit : Mitjà de pagament electrònic pel qual l’emissor de la targeta concedeix un crèdit al titular de la targeta. El crèdit que és per un import determinat fixat per avançat permet fer pagaments d’imports econòmics sense disposar de liquiditat o bé ajornar el cobrament de la compra d’un producte o contractació d’un servei per un període de temps fixat per avançat.
  • Targetes de dèbit : Mitjà de pagament electrònic que permet al titular obtenir diners en efectiu i pagar l’import de les seves compres de manera immediata, és dir, en aquest cas, sense ajornament.

 

Subjectes que formen part del sistema de pagament electrònic

- L’emissor de la targeta de crèdit:

L’emissor és qui posa la targeta de crèdit en circulació al mercat financer contractant amb el titular de la mateixa. L’emissor contracta també amb els establiments adherits al mitjà de pagament que hauran d’acceptar la targeta com a mitjà de pagament i publicitar-ne la seva acceptació.

L’emissor s’ha de fer càrrec dels pagaments efectuats amb la targeta dintre dels límits i en les condicions establertes contractualment. Arran dels pagaments, l’emissor ha de presentar un rebut detallat de les operacions portades a terme pel titular de la targeta.


- El titular de la targeta de crèdit:

El titular de la targeta contracta el servei amb l’emissor a través de la seva entitat financera. El titular s’ha de comprometre a fer un ús diligent de la targeta d’acord amb les condicions de contractació signades, molt especialment pel que fa a l’ús segur de la targeta.

El titular de la targeta haurà d’abonar a l’emissor els imports resultants de la utilització de la targeta bancària. En aquest sentit, retornarà el total de la suma de diners disposada i, si s’han pactat, els interessos que puguin resultar aplicables.

El titular haurà d’abonar les comissions derivades del manteniment de la targeta que hauran d’estar pactades per escrit.


- L’establiment adherit al servei:

L’establiment comercial ha d’acceptar la targeta com a mitjà de pagament dels seus productes o serveis. Haurà d’emetre un comprovant de l’operació i haurà d’adoptar totes aquelles mesures de seguretat tendents a identificar la persona que pretén fer el pagament als efectes de comprovar que es tracti realment del titular de la targeta.

L’establiment ha de disposar del terminal electrònic en el punt de venda que hagi estat subministrat per l’emissor de la targeta. Aquest terminal ha de trobar-se en condicions d’ús adequades.

L’establiment adherit ha d’assumir el cost de l’operació de pagament electrònic consistent en la comissió aplicable per l’emissor. Tanmateix, actualment, l’establiment pot carregar total o parcialment l’import de la comissió a la clientela, circumstància que estava prohibida abans de l’entrada en vigor de la llei de serveis de pagament a l’Estat espanyol.

 

Utilització segura dels mitjans de pagament electrònics

- Obligacions del titular en cas de pèrdua de la targeta de crèdit o de dèbit.

El primer que cal fer en cas de pèrdua o robatori de la targeta de crèdit o de dèbit és trucar a l’emissor per tal que suspengui el servei. La suspensió del servei únicament implica una desactivació temporal de la targeta de tal forma que si el titular la recupera pot ordenar la seva reactivació. És responsabilitat de l’emissor facilitar un número de telèfon amb servei de 24 hores on el client pugui comunicar qualsevol incidència.

En cas de robatori o si es sospita d’indicis d’ús fraudulent o delictiu, el que cal fer és presentar la corresponent denúncia a l’autoritat policial més propera al lloc on s’ha produït la pèrdua o robatori.

Les recomanacions més habituals en el tràfic mercantil a l’hora d’utilitzar les targetes de pagament es basen en els mitjans de seguretat que incorporen aquests mecanismes de pagament. El PIN és el número personal que permet operar amb la targeta: treure diners en caixers i pagar en comerços.

  • No s’ha d’anotar el PIN a la targeta ni tampoc s’ha d’acompanyar aquesta d’un document on consti anotat aquest número secret.
  • Quan s’utilitzi la targeta en llocs públics, cal tapar les xifres del teclat quan es marqui el PIN de la targeta.
  • Resulta recomanable canviar el PIN que atorga per defecte l’emissor de la targeta o l’entitat financera.
  • No s’ha d’utilitzar com a PIN números que siguin fàcilment relacionables amb alguna circumstància personal com ara la data de naixement.
  • No s’ha de deixar la targeta a cap altra persona ja que aquesta és d’ús personal i intransferible.


- Responsabilitats del titular i l’emissor en cas de pèrdua de la targeta de crèdit o de dèbit.

En cas d’ús fraudulent com a conseqüència de la pèrdua o robatori de la targeta, el seu titular respon fins a la quantia màxima de 150 euros. Més enllà d’aquest import respondrà l’emissor de la targeta sempre i quan no s’hagi produït un ús negligent d’aquesta, supòsit en el qual l’emissor podria declinar qualsevol responsabilitat.


- Responsabilitats de l’emissor derivades de les errades de sistema informàtic.

L’emissor de la targeta respon de les irregularitats del funcionament del sistema informàtic sempre i quan el titular hagi usat la targeta de forma diligent.

 

La tramesa dels mitjans de pagament electrònic al domicili del client

La normativa de serveis de pagament electrònic prohibeix expressament la tramesa de mitjans de pagament electrònics que no hagin estat expressament sol•licitats pel titular. En cas de tramesa d’una targeta, l’emissor ha de disposar de la sol•licitud expressa escrita del client.

En cap cas l’emissor pot fer la tramesa per mitjans que no garanteixin la recepció per part del veritable destinatari de la targeta.

En tot cas la targeta ha d’estar inactivada i haurà de ser el titular qui l’activi a l’entitat financera o en qualsevol caixer del sistema.

Està prohibida la tramesa domiciliària de la targeta juntament amb el número PIN.

 

Els caixers automàtics

Els caixers automàtics permeten als usuaris la realització d’operacions amb la llibreta del compte corrent o amb la targeta bancària. En el cas de realitzar operacions amb la targeta de crèdit o de dèbit, les entitats financeres han de complir unes regles d’informació precontractual per advertir els usuaris del cost de l’operació que pretenen realitzar.

Amb caràcter previ a la transacció electrònica caldrà informar el consumidor de determinada informació aplicable a les operacions següents:

  • L’extracció de diners en efectiu tant si es fa a dèbit com si es fa a crèdit
  • La consulta de saldo
  • Els moviments del compte


La informació que el caixer haurà de subministrar al consumidor en aquestes operacions serà la següent:

  • Xarxa de comercialització del caixer, als efectes que el consumidor pugui conèixer si passarà a operar amb una altra xarxa i, per tant, saber si se li aplicaran comissions pel servei rebut.
  • Import de la comissió màxima aplicable a l’operació a realitzar. S’ha d’informar de la comissió dinerària màxima així com altres despeses associades.
  • Telèfon d’incidències posat a disposició del client.
  • Dret del consumidor a desistir de l’operació abans de la seva conclusió, és a dir, abans de rebre els diners mitjançant el caixer automàtic.

 

NORMATIVA APLICABLE

Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament.

Reial decret 716/2009, de 24 d’abril, pel qual es despleguen determinats aspectes de la Llei 2/1981, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer.

Reial decret 716/2009, de 24 d'abril, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de la Llei 2/1981, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer.

Llei 2/2009, de 31 de març, per la qual es regula la contractació amb els consumidors de préstecs o crèdits hipotecaris i de serveis d'intermediació per a la celebració de contractes de préstec o crèdit.

Reial decret 1642/2008, de 10 d'octubre, pel qual es fixen els imports garantits als quals es refereix el Reial decret 2606/1996, del Fons de Garantia de Dipòsits d'Entitats de Crèdit i el Reial decret 948/2001, sobre sistemes d'indemnització dels inversors.

Reial decret 322/2008, de 29 de febrer, sobre el règim jurídic de les entitats de diner electrònic.

Llei 47/2007, de 19 de desembre, per la qual es modifica la Llei 24/1988, del mercat de valors.

Llei 43/2007, de 13 de desembre, de protecció dels consumidors en la contractació de béns amb oferta de restitució del preu.

Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es modifica la Llei 2/1981, de regulació del mercat hipotecari i d'altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l'assegurança de dependència i per la qual s'estableix determinada normativa tributària.

Llei 36/2007, de 16 de novembre, per la que es modifica la Llei 13/1985, de coeficients d'inversió, recursos propis i obligacions d'informació dels mitjancers financers i altres normes del sistema financer.

Llei 22/2007, d'11 de juliol, sobre comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors.

Llei 44/2006, de 29 de desembre, de millora de la protecció dels consumidors i usuaris.

Reial Decret 1553/2005, pel qual es regula l'expedició del document nacional d'identitat i els seus certificats de signatura electrònica.

Circular 1/2004, de 29 de juny, a Entitats de Crèdit, que modifica la Circular 3/1995, sobre la Central d’Informació de Riscos.

Circular 1/2004, de 29 de juny de 2004, a Entitats de Crèdit, que modifica la Circular 3/1995, sobre la Central d’Informació de Riscos.

Ordre ECO/734/2004, d’11 de març, sobre els departaments i serveis d’atenció al client i el defensor del client de les entitats financeres.

Reial Decret 303/2004, de 20 de febrer, pel qual s’aprova el reglament dels comissionats per a la defensa del client de serveis financers.

Ordre PRE/1019/2003, de 24 d’abril, sobre transparència dels preus dels serveis bancaris prestats mitjançant caixers automàtics.

Llei 44/2002, de 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer.

Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles.
Llei 7/1998, de 13 d'abril, de condicions generals de la contractació.
Llei 7/1995, de 23 de març, de crèdit al consum.
Ordre de 5 de maig de 1994, sobre transparència de les condicions financeres dels préstecs hipotecaris.
Llei 2/1994, de 30 de març, sobre modificació i subrogació de préstecs hipotecaris.
Circular 8/1990, de 7 de setembre, sobre transparència de les operacions i protecció de la clientela.
Ordre de 12 de desembre de 1989, sobre tipus d’interès i comissions, normes d’actuació, informació a clients, i publicitat de les entitats de crèdit.
Llei 26/1988, de 29 de juliol, de Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit.

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

Pregunta: Quina diferència més important distingeix la targeta de crèdit de la targeta de dèbit?
Resposta: La targeta de crèdit permet obtenir diners o fer transaccions electròniques encara que no existeixi saldo al compte vinculat i també permet diferir i fins i tot ajornar el pagament. La targeta de dèbit només permet fer obtenir diners o fer transaccions quan es disposa de saldo suficient al compte, així com també implica la càrrega immediata de la transacció realitzada sense possibilitat d’ajornar el pagament.

Pregunta: Els establiments adherits al pagament amb targeta bancària han d’admetre sempre el pagament amb targeta o el poden rebutjar en rebaixes per exemple.
Resposta: Si l’establiment anuncia l’admissió de mitjans de pagament electrònics, haurà d’acceptar el pagament per part dels clients sense que s’hi pugui negar.

Pregunta: Com cal actuar en cas de pèrdua o robatori de la targeta?
Resposta: En cas de pèrdua o robatori, el titular ha de posar els fets en coneixement de l’emissor de la targeta tot sol•licitant que procedeixi a suspendre-la. Acte seguit, el titular ha de denunciar els fets a la policia.

Pregunta: En cas d’ús fraudulent de la targeta existeix un límit pel damunt del qual quedi limitada la responsabilitat econòmica del consumidor?
Resposta: Els 150 primers euros els ha d’assumir el consumidor, mentre que l’import restant serà assumit per l’entitat financera sempre i quan quedi acreditat un ús diligent de la targeta.

Pregunta: Les entitats financeres poden trametre targetes de pagament que no hagin estat sol•licitades expressament pels seus clients?
Resposta: No. La normativa prohibeix taxativament la tramesa de mitjans de pagament electrònics que no hagin estat sol•licitats expressament pel consumidor.

Pregunta: Tots els caixers automàtics han d’indicar les despeses de gestió que apliquen?
Resposta: Tots els caixers han d’informar amb caràcter previ a l’extracció d’efectiu dels imports cobrats en forma de comissions quan pertanyin a una xarxa de comercialització diferent a la de l’emissor de la targeta.