Crèdit al consum

Crèdit al consum: concepte

El crèdit al consum és aquell contracte mitjançant el qual una persona física o jurídica, en l’exercici de la seva activitat professional, concedeix o es compromet a concedir un crèdit a un consumidor sota la forma de pagament ajornat, préstec, obertura de crèdit o qualsevol mitjà equivalent de finançament, per a satisfer necessitats personals al marge de la seva activitat empresarial o professional.

Per tant, el crèdit al consum s’incardina en el règim de finançament aplicable a les compres ordinàries dels particulars i en cap cas pot ser concedit per finançar activitats professionals.


Crèdit al consum: subjectes

. L’empresari:

L’empresari que és aquell que presta el servei o ofereix el producte que requereixen del finançament per a la seva contractació o compra respectivament.


. El consumidor:

El consumidor sol•licita i es beneficia del crèdit actuant sempre al marge de la seva activitat professional.


. L’entitat de crèdit al consum:

L’entitat de crèdit ofereix el finançament al consumidor beneficiant també l’empresari de forma indirecta.


Informació precontractual del crèdit al consum

Qualsevol publicitat comercial que ofereixi un crèdit al consum als consumidors, quan indiqui el tipus d’interès o les xifres relacionades amb el cost del crèdit per al consumidor, haurà d’indicar també la taxa anual equivalent (TAE) mitjançant un exemple representatiu de tal forma que sigui el més entenedor per al consumidor mig.

Quan el consumidor ho demani, l’entitat de crèdit al consum haurà de lliurar per escrit una oferta vinculant que haurà de mantenir durant un termini mínim de 10 dies hàbils.


La formalització contractual del crèdit al consum

El crèdit al consum s’ha de formalitzar per escrit sense necessitat d’elevar-lo a escriptura pública. El contracte s’ha de formalitzar en tants exemplars com parts contractants i s’haurà de lliurar al consumidor que l’haurà de llegir, poder entendre i signar. L’entitat de crèdit al consum haurà de conservar una còpia del contracte signat amb el consumidor. El consumidor ha de conservar una còpia del contracte.


Contracte de crèdit al consum: contingut mínim

El contracte de crèdit al consum ha d’incloure, almenys, la informació següent:

  1. Taxa anual equivalent (TAE) en forma de percentatge.
  2. Import de cada quota, el nombre total de quotes, periodicitat o dates dels pagaments, desglossament de l’import: part corresponent als interessos i la resta de despeses, de l’import del principal del pagament.
  3. Relació d’elements que composen el cost total del crèdit, amb excepció dels relatius a l’incompliment de les obligacions contractuals, especificant quins s’integren en el càlcul de la taxa anual equivalent, i igualment la necessitat de constitució, en el seu cas, d’una assegurança d’amortització del crèdit per defunció, invalidesa, malaltia o desocupació del titular.



El cost total del crèdit no podrà ser modificat en perjudici del prestatari, a no ser que s’hagi previst en un acord mutu entre les parts formalitzat per escrit, i en el que hi constin els extrems següents:

  • Els drets que contractualment corresponguin a les parts segons la modificació del cost total del crèdit inicialment pactat i el procediment a què s’haurà d’ajustar.
  • El diferencial que s’aplicarà a l’índex de referència utilitzat per determinar el nou cost.
  • La identificació de l’índex utilitzat, o en el seu defecte, una definició clara del mateix i del procediment per al seu càlcul.



En el cas que el document del contracte no contingui les mencions mínimes obligatòries, es produiran les següents conseqüències:

a) En el cas de la menció a què es refereix el punt 1, l'obligació del consumidor es reduirà a abonar l'interès legal en els terminis convinguts.

b) En el cas de la menció a què es refereix el punt 2, i sempre que no existeixi omissió o inexactitud en el termini, l'obligació del consumidor es reduirà a pagar el preu al comptat o el nominal del crèdit en els terminis convinguts.

En el cas d'omissió o inexactitud dels terminis, aquest pagament no podrà ser exigit al consumidor abans de la finalització del contracte.

c)
En el cas de la menció a què es refereix el punt 3, no es podrà exigir al consumidor el pagament de despeses no esmentats en el contracte, ni la constitució o renovació de garantia.

Quan es concedeixi un crèdit per a un bé determinat, si el prestador recupera el bé com a conseqüència de la nul•litat o la resolució dels contractes d’adquisició o finançament dels béns, les parts hauran de restituir-se recíprocament les prestacions realitzades, podent deduir-se les quanties següents l’empresari o prestador que no sigui responsable de la nul•litat del contracte:

  • El 10% de l’import dels terminis pagats en concepte d’indemnització per la tinença de les coses pel comprador.
  • Una quantia igual al desemborsament inicial per la depreciació comercial del bé. Si la quantia és superior a la cinquena part del preu de venda, la deducció es reduirà d’aquesta última.
  • A més, si hi ha deteriorament de la cosa venuda, el venedor podrà exigir la indemnització procedent.

 

Reemborsament anticipat del crèdit al consum

El consumidor podrà reemborsar anticipadament el préstec concedit, de forma total o parcial i en qualsevol moment de vigència del contracte. En aquest cas, el consumidor només podrà quedar obligat a pagar per raó del reemborsament la compensació que per a tal cas s'hagués pactat, que en cap cas podrà excedir, quan es tracti de contractes amb modificació del cost del crèdit, del 1,5 % del capital reemborsat anticipadament, i del 3 % del capital reemborsat anticipadament, en el cas que no es contempli en el contracte modificació del cost del crèdit, sense que en cap cas puguin exigir interessos no meritats pel préstec.

 

Contractes vinculats a l’obtenció d’un crèdit al consum

La normativa de crèdit al consum considera nul el pacte pel qual s’obligui al consumidor a un pagament al comptat o a d’altres formes de pagament, en el cas que no s’obtingui el crèdit de finançament previst.

Es tindran per no posades aquelles clàusules contractuals en les que el proveïdor exigeixi que el crèdit pel seu finançament només pugui ser atorgat per un únic concedent.

En tot cas, el consumidor ha de poder escollir si prefereix concertar un contracte de crèdit al consum, o bé si prefereix realitzar el pagament d’una altra forma que acordi amb el proveïdor del contracte de consum com ara al comptat.

La ineficàcia del contracte principal, l'objecte del qual sigui la satisfacció d'una necessitat de consum, determinarà també la ineficàcia del contracte expressament destinat al seu finançament.

En cas que el consumidor triï el finançament vinculat és requisit legal que en els contractes hi constin les dades següents:

  • Identitat del proveïdor dels béns o serveis en el contracte de consum.
  • Identitat del concedent en el contracte de finançament.

 

Drets del consumidor en el cas de contractes vinculats

El consumidor, a més de poder exercir els drets que li corresponguin davant del proveïdor dels béns o serveis adquirits mitjançant un contracte de crèdit, podrà exercir aquests mateixos drets davant l'empresari que hagués concedit el crèdit, sempre que concorrin tots els requisits següents:

  1. Que el consumidor, per l'adquisició dels béns o serveis, hagi concertat un contracte de concessió de crèdit amb un empresari distint del proveïdor d'aquells.
  2. Que entre el concedent del crèdit i el proveïdor dels béns o serveis hi hagi un acord previ, concertat en exclusiva, en virtut del qual aquell oferirà crèdit a els clients del proveïdor per a l'adquisició dels béns o serveis d'aquest.
  3. Que el consumidor hagi obtingut el crèdit en aplicació d'acord previ esmentat anteriorment.
  4. Que els béns o serveis objecte del contracte no hagin estat lliurats en tot o en part, o no siguin acord amb els pactes en el contracte.
  5. Que el consumidor hagi reclamat judicial o extrajudicialment, per qualsevol mitjà acreditat en dret, contra el proveïdor i no hagi obtingut la satisfacció a la qual té dret.


L’establiment de la vinculació entre ambdós contractes permet al consumidor deixar de pagar el crèdit al consum quan el bé o servei no es lliuri o presti en les condicions establertes contractualment. Aquest mecanisme constitueix un clar element de defensa per a determinades actuacions fraudulentes de comerciants o empresaris que es valen d’aquesta figura per obtenir l’avançament dels diners per part de l’entitat financera deixant completament penjats els seus clients que veuen com les entitats financeres els reclamen unes quotes d’un préstec que correspon a un servei no rebut o a un producte no lliurat o bé a un servei prestat defectuosament o a un producte no conforme.

 

NORMATIVA APLICABLE

Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament.

Reial decret 716/2009, de 24 d’abril, pel qual es despleguen determinats aspectes de la Llei 2/1981, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer.

Reial decret 716/2009, de 24 d'abril, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de la Llei 2/1981, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer.

Llei 2/2009, de 31 de març, per la qual es regula la contractació amb els consumidors de préstecs o crèdits hipotecaris i de serveis d'intermediació per a la celebració de contractes de préstec o crèdit.

Reial decret 1642/2008, de 10 d'octubre, pel qual es fixen els imports garantits als quals es refereix el Reial decret 2606/1996, del Fons de Garantia de Dipòsits d'Entitats de Crèdit i el Reial decret 948/2001, sobre sistemes d'indemnització dels inversors.

Reial decret 322/2008, de 29 de febrer, sobre el règim jurídic de les entitats de diner electrònic.

Llei 47/2007, de 19 de desembre, per la qual es modifica la Llei 24/1988, del mercat de valors.

Llei 43/2007, de 13 de desembre, de protecció dels consumidors en la contractació de béns amb oferta de restitució del preu.

Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es modifica la Llei 2/1981, de regulació del mercat hipotecari i d'altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l'assegurança de dependència i per la qual s'estableix determinada normativa tributària.

Llei 36/2007, de 16 de novembre, per la que es modifica la Llei 13/1985, de coeficients d'inversió, recursos propis i obligacions d'informació dels mitjancers financers i altres normes del sistema financer.

Llei 22/2007, d'11 de juliol, sobre comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors.

Llei 44/2006, de 29 de desembre, de millora de la protecció dels consumidors i usuaris.

Reial Decret 1553/2005, pel qual es regula l'expedició del document nacional d'identitat i els seus certificats de signatura electrònica.

Circular 1/2004, de 29 de juny, a Entitats de Crèdit, que modifica la Circular 3/1995, sobre la Central d’Informació de Riscos.

Circular 1/2004, de 29 de juny de 2004, a Entitats de Crèdit, que modifica la Circular 3/1995, sobre la Central d’Informació de Riscos.

Ordre ECO/734/2004, d’11 de març, sobre els departaments i serveis d’atenció al client i el defensor del client de les entitats financeres.

Reial Decret 303/2004, de 20 de febrer, pel qual s’aprova el reglament dels comissionats per a la defensa del client de serveis financers.

Ordre PRE/1019/2003, de 24 d’abril, sobre transparència dels preus dels serveis bancaris prestats mitjançant caixers automàtics.

Llei 44/2002, de 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer.

Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles.
Llei 7/1998, de 13 d'abril, de condicions generals de la contractació.
Llei 7/1995, de 23 de març, de crèdit al consum.
Ordre de 5 de maig de 1994, sobre transparència de les condicions financeres dels préstecs hipotecaris.
Llei 2/1994, de 30 de març, sobre modificació i subrogació de préstecs hipotecaris.
Circular 8/1990, de 7 de setembre, sobre transparència de les operacions i protecció de la clientela.
Ordre de 12 de desembre de 1989, sobre tipus d’interès i comissions, normes d’actuació, informació a clients, i publicitat de les entitats de crèdit.
Llei 26/1988, de 29 de juliol, de Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit.

 

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

Pregunta: Quins elements informatius bàsics han de constar en un crèdit al consum per tal de garantir la màxima informació al sol•licitant?
Resposta: En un crèdit al consum han de constar almenys les informacions següents: import de cada quota, nombre total de quotes, periodicitat dels pagaments, percentatge de la taxa anual equivalent (TAE).

Pregunta: En cas d’haver contractat un crèdit al consum es pot amortitzar anticipadament el deute pendent?
Resposta: L’entitat financera que ha concedit el crèdit al consum està obligada a admetre la petició d’amortització anticipada si bé podrà cobrar les comissions anunciades per als casos d’amortització anticipada.

Pregunta: En cas de la concessió d’un crèdit al consum vinculat a la compra d’un producte o a la prestació d’un servei, quan no es lliura el bé o quan no es presta el servei, el consumidor pot rescindir el crèdit al consum contractat amb una entitat financera.
Resposta: En el cas que el crèdit al consum tingui la consideració de contracte vinculat al contracte de compra de producte o de prestació de servei, quan aquests últims no s’arribin a fer efectius (no es lliura el producte o no es presta el servei) o es facin efectius de forma defectuosa, la resolució del contracte principal implica la resolució del contracte accessori de finançament que té la consideració de vinculat.

Pregunta:
El comerciant pot imposar la venda mitjançant el crèdit al consum a totes les seves operacions comercials?
Resposta: El finançament és opcional per al consumidor que, en qualsevol cas, ha de disposar del dret a abonar l’import de la compra o contractació en efectiu.

Pregunta:
En el cas de contractacions a distància o vendes fora d’establiment mercantil, l’exercici del dret de desistiment implica també la resolució del contracte de crèdit al consum?
Resposta: En el cas de contractacions o vendes especials, l’exercici del dret de desistiment o revocació implica al mateix temps la resolució del contracte de crèdit al consum que s’hagués formalitzat per finançar l’operació principal.